Elling és una obra de teatre sobre l’amistat, sobre on és la ratlla de “ser normal”,una historia de perdedors que planteja coses aparentment banals però que no ho són gens. Tot servit amb humor i diàlegs intel.ligents dits per dos personatges que viuen fora de la societat, és a dir, que porten temps vivint en un centre psiquiàtric. L’obra comença quan aquests dos homes, innocents com criatures que encara no saben res del món (del món adult “normal”, del món del dia a dia), se’ls dona l’oportunitat d’integrar-se a aquesta societat en un pis tutelat. Un treballador social els controlarà: si les coses no rutllen els tornaran a tancar. El que se’ls demana no és fàcil i coses com omplir la nevera, enamorar-se o demanar una pizza poden resultar un trasbals. La història sembla que trontolli, de vegades potser s’embolica massa, però Elling i el seu company van vencent les traves que els presenta la vida.
Pau Carrió dirigeix aquesta obra del suec Ingvar Ambjørnsen, que primer va ser novel·la, després una pel·lícula nominada als Oscars i ara una obra de teatre que protagonitzen el multipremiat David Verdaguer i Albert Prats, tots dos fantàstics i creïbles en el seus papers: un més lúcid, l’altre més innocent. Resulta reconfortant que els dos actors, companys i amics a la vida real, estiguin omplint cada dia la Sala Villarroel, quan, just sortir de l’Institut del Teatre, van fundar la companyia El Nacional no ens vol, suposem perquè no tenien gaires esperances d’actuar-hi. No estem segurs si ja hi han actuat – creiem que no –, però sí és cert que no els hi cal, perquè tenen el públic rendit als seus peus.
Isabel Olesti